| Loli
Muñoz, Boxejadora
ENTREVISTA // LOLI MUÑOZ >>
BOXEJADORA
Núria
Navarro 
Barcelona, 1976
Llicenciada en Matemàtiques
Àrbitre de bàsquet "He vist més violència al bàsquet
que a la boxa"
Passió
Esportiva: "Jo no em pego per diners, no ho faria mai, sinó per
instint de superació"
Loli Sugar Muñoz destrossa tots els
tòpics sobre el món de la boxa. És llicenciada en Matemàtiques, màster
en Economia i delicada com una ballarina de Lladró. Igual que la Maggie
Fitzgerald de Million dollar baby, va arribar tard, però es va imposar.
És campiona d'Espanya de kickboxing i d'Espanya i Portugal de full
contact.
--¿Per què
l'anomenen Sugar?
--Perquè m'encanta
el dolç. Quan fan una pesada, mentre els altres arriben amb el bocata i
la beguda isotònica o el suc, jo em presento amb la meva bossa de
gominoles i un refresc de cola.
--¿Violenta?
--¡En absolut! Quan
era petitona era una mica macarrilla, però em vaig apuntar al gimnàs
als 20 anys i vaig madurar. Si ensopego amb una baralla al carrer, surto
corrent. Jo només em barallo al quadrilàter.
--¿Per què
una noia com vostè es posa uns guants?
--Sempre m'havien
agradat les pel- lícules de kung fu, però em vaig apuntar a natació i
a bàsquet. Quan vaig deixar el bàsquet, vaig anar a un gimnàs al
costat de casa que feia full contact i kickboxing, i em va encantar. Fa
vuit anys que ho faig.
--Vuit anys
i ¿moltes marques, a part de la que llueix a la cella?
--La de la cella me
la vaig fer als autos de xoc en una fira de Cunit. Boxejant només m'he
trencat una vegada el nas --que es va soldar sol-- i m'han fet algun
morat.
--Una dona
boxejadora espanta els senyors, ¿no?
--Molts s'ho prenen
de broma. No es creuen que una dona pugui tombar un home. Però quan fan
guants amb mi, m'expressen la seva admiració.
--¿S'entrena
amb homes?
--Sóc l'única noia
que s'entrena al gimnàs KO Verdum, i em tracten com a un més. És
evident que no tinc la mateixa força que un boxejador del meu pes. Fins
i tot pot ser que sigui més lenta que ells. Però tècnicament no hi ha
diferències.
--La seva
dreta és cèlebre. ¿És el seu fort?
--Això diuen.
Encara que jo destacaria el meu esperit de sacrifici i la meva
tossuderia. Quan pujo al ring es nota la feina prèvia.
--¿Què
sent abans d'un combat?
--Al principi molts
nervis. Sobretot en el camí del vestidor al ring. Encara que ara, que
m'he operat de miopia, m'ho passo millor. Abans no hi veia ni un borrall.
--Després
sona el timbre i pensa a... ¿triturar?
--¡Penso a fer-ho bé!
A posar en pràctica tot el que he treballat. A imposar els meus cops,
esquivar els contraris, buscar espais. No em dic: "La mataré".
M'agrada fer KO, és clar, però vull que la rival baixi del ring tan
contenta.
--¿Quants
KO ha subministrat?
--Cinc o sis.
--¿Li van
aprovar la carrera de Matemàtiques per por?
--Els professors no
sabien que boxejava. Encara que vaig gastar una broma al de Càlcul...
Vaig entrar al seu despatx per revisar un examen amb l'ull de vellut i
li vaig dir que el meu pare m'havia pegat per suspendre. Es va quedar
clavat fins que li vaig dir la veritat.
--En les
dues disciplines, un error de càlcul treu punts.
--(Riu) M'agraden
les matemàtiques, i m'agrada estudiar, però m'apassionen els esports
de contacte.
--La boxa
femenina sovint provoca més morbo que afició.
--S'està intentant
canviar la imatge d'atracció de fira, de baralla de gates. Convido a
tothom a veure un bon combat femení.
--¿S'identifica
amb la boxejadora de la pel.li de Clint Eastwood?
--M'identifico amb
l'escena en què sona el despertador, el para i se'n va a córrer. En la
seva tenacitat. La pel.lícula m'ha commogut, però no comparteixo la
seva moralitat.
--És
perillós el seu esport.
--També ho són el
París-Dakar, els salts de trampolí, el futbol. I pel que fa a la violència,
jo n'he vist més al bàsquet que a la boxa.
--Molt
femení tampoc ho és.
--Jo porto els meus
pantalonets xulos fets per una modista, el meu top i fins i tot em vaig
fer micropigmentació als llavis per poder sortir maquillada al ring.
--¿Treballa?
--Vaig acabar un màster
al juny i m'agradaria entrar al món de la banca, però de moment
treballo a l'empresa de guixeria del meu pare.
--¿No pot
viure dels punys?
--Jo no em pego per
diners, no ho faria mai, sinó per instint de superació. Si a més
guanyo diners, bé.
--Curiositat.
¿Porta protector de...?
--¿Pit? Sí.
Noticia publicada a la pàgina 10 de l'edició de
2/10/2005 de El Periódico
|
